Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

“No penso pagar”: arriben multes fins a 1.000 euros als manifestants que van rebre Puigdemont

Ágatha Ruiz de la Prada esclata a Netflix contra els independentistes per la piscina il·legal de Mallorca

Jair Domínguez: “M’hi refermo: quan vénen amb barres i pedres, potser que ens hi tornem”

Jaume Clotet: “Els espanyols ens coneixen millor que nosaltres mateixos”

Alonso-Cuevillas: “És possible que la jutgessa ara no sàpiga com aturar això de Sixena”

“M’intentaven silenciar i no els importaven les víctimes”

Joan Tardà: “Es deia que ERC s’havia venut per un plat de mongetes, però ningú no es va quedar a la presó”

‘La taca d’oli’: Els problemes de Trump i el futur dels Estats Units, amb Mònica Clua

Andorra tancarà els comerços durant unes hores per la visita de Macron

La Comissió Europea proposa de promoure el teletreball per la crisi energètica

Un fiscal massa neguitós amb la querella contra la Guàrdia Civil per l’espionatge amb Pegasus

Entitats nord-catalanes denuncien una ofensiva d’Aliot contra la catalanitat

Actualització: 15.04.2026 - 21:41

Igual com hi ha llibres que et canvien, que se’t queden d’una manera o d’una altra i que acaben formant part d’això que ets (un personatge, una sensació, una imatge, un interrogant, un pòsit, el que sigui), també passa amb algunes obres plàstiques (jo hi tinc, per exemple, Cap de Montserrat cridant, de Juli Gonzàlez, en aquest apartat), o films, o documentaris. O fragments de documentaris, que aquí és on volia anar a parar avui.

Hi ha una sèrie de la BBC que em va canviar la vida. O, per dir-ho no tan dràsticament i potser més exactament, la percepció que tinc de la vida. És Animal Minds, de l’any 1999, una trilogia que es pregunta i que desgrana si els animals no humans són conscients, si són intel·ligents, si tenen sentiments. Des d’aleshores que em miro el món, i l’interrogo, de manera diferent. Jo la tinc en DVD, però crec que........

© VilaWeb