Miquel Bonet: “Ja no faig de periodista. El sistema m’ha escopit”

Gisèle Pelicot: “Vaig reconstruir-me sobre un camp en ruïnes”

L’ombra de la dreta judicial valenciana plana sobre el futur de Carlos Mazón

Albert Forcades: “Esperava que Parlon i Trapero demanessin disculpes”

La fiscalia demana més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats en la protesta per Hasel a Vic

Boye: “Això els fot, que la sentència transcendeix els exiliats i el procés”

RL1 i RL2, el cas real de canvi de gestió que posa en evidència ADIF i RENFE

Emma Vilarasau: “Ens hem de revoltar i la gent no té temps”

La fortuna dels Pujol a Andorra: entre “l’origen desconegut” i els moviments dubtosos

La fiscalia no veu prou indicis per a investigar Mazón pels 230 morts de la gota freda

'Existim': Com condiciona el centralisme la vida dels joves?

Llamps i trons… de matinada

“Parla en espanyol”: denuncien insults per haver parlat en català en un restaurant de Barcelona

Actualització: 09.03.2026 - 21:56

Heus aquí tres drames en tres actes: un tuitaire denuncia a X la castellanització dels topònims a les carreteres del país, la queixa es fa viral i al cap d’uns dies ens llevem amb el titular que el govern espanyol fa marxa enrere i comença a canviar els rètols afectats; el segon: un altre usuari ens descobreix unes webs de l’Ajuntament de Barcelona on figuren tots els barris i carrers castellanitzats (Pueblo Seco, San Andrés, Sans, Plaza de los Astilleros…), es desencadena la indignació xarxaire i poques hores més tard la comissionada d’Ús Social del Català anuncia que s’han posat en marxa per esmenar l’“error”, perquè “és obligació de l’ajuntament normalitzar l’ús del català en les seves competències”; el tercer: una exposició de l’Institut Català Internacional per la Pau equipara aprendre català amb atacs racistes i xenòfobs, la denúncia de la Plataforma per la Llengua explota a les xarxes i en poques hores retiren el text de la sala i fan circular un comunicat: “Compartim el compromís amb el dret de fer vida en català i el deure moral de tothom de fer-ho possible”, bla, bla.

En aquest punt us llegeixo el pensament, perquè no seríem catalans si ens creguéssim del tot les bones paraules per a calmar el galliner. Però fets són fets:........

© VilaWeb