‘La tertúlia proscrita’: estelades, Omella i una pregunta: on és l’Església catalana?

‘La tertúlia proscrita’: estelades, Omella i una pregunta: on és l’Església catalana?

EDITORIAL | Gràcies, cantaires: heu fet caure la farsa de la Sagrada Família

Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires quan va descobrir estelades entre les partitures

Lluís Puig: “Potser encara veureu algun jutge del Suprem anar-se’n a l’exili”

Dues històries fosques i sorprenents de García-Castellón en el cas Leire i el cas Zapatero

Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”

T’hem trobat, avi Ramon

La visita del papa: un inexplicable espectacle de submissió

Correccions de la selectivitat 2026: tots els exàmens de les PAU a Catalunya

Les acusacions populars demanen de retirar el passaport a Begoña Gómez, però el jutge no ho decidirà avui

Els tripijocs i les joies de Zapatero ofeguen Sánchez en una setmana negra per al PSOE

La Guàrdia Civil troba a Santos Cerdán un document de Leire Díez per a demostrar que dirigia la trama

Gerard Alís serà el cap de llista del PS a les eleccions d’Andorra

Jordi Marrón guanya el 46è premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb ‘Manual de flotació’

Actualització: 15.06.2026 - 21:54

Idiocracy (Idiocràcia) és un film de hihí-hahà en què un paio normalet se sotmet a un experiment d’hibernació i es desperta cinc segles més tard, en un futur distòpic en què la humanitat ha involucionat cap a l’estultícia per selecció natural. En un món poblat per enzes i ignorants, el protagonista esdevé l’home més intel·ligent del planeta, i el fan secretari d’un president dels Estats Units completament passat de voltes i idiotitzat. El guió és del 2006, però va ser deu anys més tard, amb la primera arribada de Trump a la presidència dels EUA, que se’n va tornar a parlar per qualificar-la de visionària: “Un retrat de l’antiintel·lectualisme, el consumisme desenfrenat i el declivi del pensament crític”, deien unes ressenyes que avui podrien passar per píndoles d’actualitat.

Dic això perquè cada vegada que llegeixo una notícia sobre l’impacte de la IA en la cognició humana em vénen al cap flaixos d’Idiocracy amb els seus personatges de vocabulari babau i primari, els teclats en què........

© VilaWeb