L'Enric Vila diu que em vull morir
Quan Thrifty t’estafa perquè parles català i, a sobre, t’arruïna el començament de les vacances
La nova generació del Celler de Can Roca: “La gent espera que siguem els nostres pares i oncles, però som nosaltres”
El petit 1% que ho canvia tot: així es diferencia un eclipsi total d’un de parcial
Van den Eynde: “Em vaig identificar amb un samurai per a sobreviure al judici del procés”
Una coacció contra VilaWeb que és una amenaça a la societat sencera
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades persegueix VilaWeb per haver informat sobre els policies infiltrats i pretén multar el diari
Laura Borràs: “Volent destruir l’independentisme, han destruït Catalunya”
'La tertúlia proscrita': Per què els Països Catalans són més necessaris que mai?
Retencions quilomètriques a les vies direcció Barcelona i aglomeracions a les estacions de tren després de l’eclipsi
[VÍDEO] L'espectacular eclipsi total en trenta segons des de Corbera d'Ebre
L’eclipsi als terrats de Ciutadella
El Sol més emocionant a l’Hort del Zèfir
Com un Cap d’Any d’estiu
Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google.
L’Enric Vila em deia l’altre dia que jo escric com si em volgués morir. Que hi ha noies que es fan tallets a l’avantbraç, per exemple, però que la meva autodestrucció és d’una altra mena. Ja les coneix, les noies que volen que les salvin. Sempre he volgut que em salvessin, però el temps passa i francament ningú ha vingut a salvar-me i el més calent és a l’aigüera. T’has de salvar tu, princesa de tu mateixa a falta de qualsevol altra fantasia –això no m’ho va dir l’Enric. És descoratjador que el feminisme s’hagi de portar realment a la pràctica, que no sigui una opció política sinó una obligació vital. A les seves memòries Escriure (en català, a l’Altra Editorial), Stephen King diu que la seva mare va ser la primera dona emancipada que coneix, però no per voluntat pròpia: el marit la va abandonar d’un dia per l’altre i ella el va perseguir per tot el país fins que es va rendir a l’evidència de ser mare soltera –de Stephen King!, cocaïnòman per cocaïnòman, millor que el teu fill cocaïnòman sigui Stephen King.
L’Enric té una teoria divertida sobre les catalanes i la impossibilitat de sentir-nos princeses de casa nostra. Diu que, com que no tenim un estat, no ens sentim mai prou segures en la nostra feminitat. Ho comparava amb les franceses, en concret les parisenques, inflades com un gall dindi. No sé si encerto què vol dir, però m’hi aventuro: hi ha una força tel·lúrica que empeny les catalanes a arreglar-nos més aviat poc, com si la discreció fos una virtut moral. Tinc amigues que quan van a un casament passen setmanes a la recerca d’un vestit, i t’ho expliquen. Et preguntes a veure com serà aquest vestit,........
