Les eleccions andaluses i els plans d’Illa

Josep Vila, president de l’Assemblea: “Si no reaccionem, el país se’ns desfà a les mans”

L’Aragó no gosa assumir “ara mateix” la responsabilitat de traslladar les pintures de Sixena

El cost invisible dels retards: l’angoixa de no saber quan arribaràs

Roger Coma: “Si no mantenim el català, diem a l’altre que no cal que l’aprengui”

Del luxe a les vides invisibilitzades: les restes del somni trencat de la fórmula 1 a València

Per què és inquietant la recent visita a Espanya del president del TEDH?

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

Un fiscal qüestionat mira d’impugnar el pujolisme: “El 3% era com una matrícula”

La fiscalia i l’extrema dreta demanen de reobrir la causa contra els tres mossos acusats d’haver ajudat Puigdemont

Onze ferits, dos de greus, per l’explosió d’una bombona de butà en un edifici al barri de Poblenou de Barcelona

Jair Domínguez, absolt del delicte d’odi per uns comentaris contra Vox

Els passatgers en quarantena a Madrid que donin negatiu a la PCR podran rebre visites i sortir de l’habitació

Actualització: 12.05.2026 - 21:50

Tinc la visió esbiaixada pròpia d’un fill de mestres. Esbiaixada, subjectiva, particular, pròpia, sabedora, conscient. Sé que ser mestre avui no és pas igual que fa vint anys, trenta o quaranta. Però, ben mirat, les coses són tan diferents –algunes, sortosament– que tindria poc sentit fer comparacions. Des d’aquesta llotja privilegiada he contemplat tota la vida la implicació dels meus pares amb la seva escola i amb la docència. I segurament aquesta és la raó principal per la qual és una professió que sempre m’ha imposat respecte. Sé com suaven, la quantitat d’hores que hi dedicaven, els maldecaps que arrossegaven.

És amb aquesta subjectivitat i amb aquest respecte que segueixo les reivindicacions dels docents, que em posiciono al seu costat i que........

© VilaWeb