Quatre dies després d'enlairar-se l'Air Force One de la capital xinesa, hi aterra Vladímir Putin, amb una proximitat en el calendari poc habitual que permet a Pequín exhibir diplomàcia. Però és realment amistat el que uneix els presidents xinès i rus o una trama complexa d'interessos creuats?

Si Donald Trump no hagués atacat l'Iran, si hagués complert amb el calendari previst, el primer viatge d'un president nord-americà a la Xina en nou anys s'hauria materialitzat a l'abril i ara Pequín no podria presumir de ser l'epicentre de la diplomàcia mundial.

Tot ha de passar per Pequín, diu el relat de l'editorial del Global Time, el tabloide més especialment nacionalista del règim, que pertany al Diari del Poble, l'òrgan del Partit Comunista Xinès.

Trump, Putin, també el francès Macron, el britànic Starmer, Pedro Sánchez, el canadenc Mark Carney i tants d'altres mandataris de països del Sud Global que visiten Pequín en tant que un dels seus primers socis comercials.

Alguns cops --aquesta primavera amb Sánchez no va ser una excepció-- Xi Jinping pot rebre més d'un mandatari estranger el mateix dia.

La Xina emergeix com a potència econòmica i vol posar al nivell la seva capacitat d'influència al món, és a dir, recuperar la posició central del país en segles passats, quan els estats tributaris es devien a l'imperi xinès.

Però el relat del Partit Comunista Xinès no parla d'antigues dinasties, sinó de grans ideals per al "futur compartit de la humanitat", final habitual dels discursos de Xi Jinping.

La imparable capacitat disruptiva de Trump està facilitant a la propaganda xinesa generar la imatge que Xi Jinping és el gran líder responsable, la garantia d'estabilitat, el que reclama davant de tots els conflictes el cessament immediat de les hostilitats, la solució de les diferències via el diàleg, que proclama el respecte per la integritat territorial, etc. Un discurs impecable i immaculat.

Aquesta Xina és la mateixa,........

© TV3 i Catalunya Ràdio