L’estació queva quedar en el no-res
Creat: 30.08.2026 | 08:31
Actualitzat: 30.08.2026 | 08:31
pàgines culturals de segre
El dia que vaig saber que havien decidit enderrocar l’edifici al qual va destinada aquesta publicació, vaig sentir una tristor immensa. Un altre edifici emblemàtic de la nostra ciutat destinat a desaparèixer. Va néixer com a primera estació de viatgers de la ciutat de Lleida i també per formar part de l’ambiciós projecte del Transpirinenc Central (o ferrocarril Baeza–Saint-Girons), una gran línia transversal de més de 850 km que havia d’unir Baeza (Jaén) amb Saint-Girons (Arieja, França) passant per Albacete, Terol, Alcanyís i Lleida. Un edifici més del llistat que, per alguna raó de pes, ignorància, especulació o desídia política, va seguir el mateix camí que l’Asil Borràs, situat on ara hi ha la plaça Pau Casals, l’edifici xalet on ara hi ha el Club Tennis Lleida o l’edifici de la plaça Catalunya habitatge i estudi taller de Leandre Cristòfol, tots tres en........
