Creat: 25.07.2026 | 05:35

Actualitzat: 25.07.2026 | 05:35

Aquesta setmana hem tancat el darrer ple del curs polític. Però, sobretot, ha estat un bon moment per mirar enrere i pensar en totes les hores que hem passat als barris. Hores caminant, escoltant, conversant amb els veïns, descobrint racons que massa sovint queden oblidats i intentant entendre, més que no pas explicar.

I és en aquest anar i venir que m’he adonat d’una cosa que es repeteix una vegada i una altra. Quan m’assec a parlar amb persones grans, gairebé mai no em parlen d’elles mateixes. Em parlen dels fills que encara no poden emancipar-se. Dels nets que recullen cada tarda a l’escola. Del comerç que ha abaixat la persiana i de la preocupació per cap on anirem si ho tanquen tot. Del veí que fa dies que no veuen. Del parc on abans hi havia més vida. Del bus que necessita una revisió a fons. De la plaça que s’ha quedat sense ombra.

I sempre em sorprèn el mateix. Persones que han treballat tota una vida, que haurien de poder viure aquesta etapa amb calma, continuen preocupant-se........

© Segre