Creat: 27.03.2026 | 05:37

Actualitzat: 27.03.2026 | 05:37

Els sopars amb antiquaris són molt divertits perquè sempre expliquen històries en què desvetllen coses força rellevants de la intimitat de les persones. No només entren a la casa de la gent, ho fan també a la seva vida i acaben sent els gestors materials d’una part d’aquesta vida. He escoltat anècdotes sobre trasters tancats amb pany i forrellat en què una vídua descobreix com el marit tunejava Barbies que convertia en símbols sexuals, o sobre aficions fotogràfiques molt extremes que avui no passarien la prova del cotó.

A les converses hi ha temes recurrents, com el preu actual de la plata, que és elevadíssim i està en màxims històrics. Els antiquaris que es dediquen al buidatge de pisos a Barcelona van com bojos buscant-la i preguntant als propietaris si en tenen. Passa a una escala menor amb les ampolles de Chartreuse, que valen un dineral, però que no abunden tant.

A Barcelona, que és allà on ha residit històricament la burgesia, la quantitat de plata que s’acumula a les cases és impressionant. Quilos i més quilos. Coberteries, serveis de taula o canelobres abunden a les llars de les famílies històricament ben situades.

Antigament era símbol de distinció rebre les visites que venien a dinar amb uns bons coberts de Masriera i Carreras o d’altres argenters prestigiosos, a l’igual que decorar els ambients amb peces de vaixella que demostressin l’estatus familiar. De fet, això ja es feia a l’edat mitjana amb les grans peces metàl·liques que s’exposaven al tinell, un moble aparador que s’ubicava a la sala noble.

Mentre escrivia això he consultat a quant es paga avui la plata i ronda els 2.000 € el quilo. És un dineral i d’aquí l’interès dels antiquaris. M’han explicat històries de cases de l’Eixample on, en total, han aparegut més de vint quilos. Facin vostès els números, que surten ràpid. La cosa ha arribat a tal extrem que, fins i tot, les peces històriques dels segles XVII o XVIII valen més diners a pes que pel seu valor com a objecte artístic.

Al sopar de l’altre dia van parlar-me d’una plata cordovesa amb punxons (marques de fabricació) del segle XVII, que ja no existeix. Algú l’ha portat a fondre, juntament amb una vintena de parelles de canelobres dels segles XVIII i XIX. No m’ho podia creure i el dilema va aparèixer: patrimoni o diners? Què farien vostès?

© Segre