La primera vegada que vaig anar a la jungla em vaig trobar amb uns paisatges inesperats i familiars alhora. Abans de topar-me amb elefants i d’intuir (o no) algun tigre a la llunyania, em vaig adonar que els paratges eren (quasi) idèntics als boscos de l’Alt Berguedà. A penes hi havia cap diferència, potser uns verds més lluents pel règim de pluges potents.

És indiscutible que l’espessa vegetació més amunt de la serra de Queralt i en direcció al Cadí ofereix (guardeu el secret) una visió encara quasi salvatge amb tota mena d’arbres, arbustos i herba verdosa durant bona part de l’any, si no tot.

Aquesta vegetació arbòria desfermada s’ha anat fent present al nucli urbà de Berga. Com una mena de........

© Regió7