Al Berguedà s’ha produït la més sobtada de les disrupcions micològiques: no hi ha bolets als boscos per absència de pluges, i ajornaven els actes de la Festa del Bolet per excés de xàfecs intensos i per les directrius governatives. La Catalunya important, la metropolitana i costera, quedava sotmesa a una cascada diària de tempestes de noms preocupants i estranys: minihuracà mediterrani, mesoescala, vòrtex o cicló tropical. S’han arribat a comparar amb l’any del diluvi, el llunyà 1617, en el mateix mes d’octubre. Un opuscle de l’època relata que el cel es va ennegrir i va caure aigua, pedra, llamps i trons «que nunca los nacidos tal avian visto».

Ser al lloc corresponent al centre de Catalunya, a vegades........

© Regió7