Han hagut de succeir els lamentables fets de Ceuta, la responsabilitat dels quals és múltiple i confusa, per posar el Marroc en el focus d’atenció. L’estat veí del sud i fornidor d’una part de la immigració rebuda és per molts de nosaltres el gran desconegut. Marroc està desenvolupant-se, aspirant a esdevenir una potència mitjana. El seu desenvolupament es fa en competència o/i en cooperació amb els veïns. Amb Algèria, els llaços històrics estan trencats. Un altre punt de fricció, vist des de l’òptica espanyola, és la gran aposta logística a Tànger Med el port més important de l’est de la Mediterrània, a quatre passes de Ceuta. Tànger Med, rep 9 milions de contenidors de 180 ports. A l’ensems, es posarà en marxa el mega-projecte del port de Nador West Med, situat a 50 quilòmetres de Melilla. Ambdós són una competència directa pels Ports d’Algeciras i de València. Busquen captar gran part del tràfic de transbord internacional; les terminals altament automatitzades i integrades en zones franques de Marroc redueixen costos operatius, elevant la pressió sobre la competitivitat de l’estiba i els serveis logístics. De què serveix l’obsessió espanyola per controlar militarment l’Estret si el comerç marítim se’ls escapa entre els dits? Com se’ls........

© Regió7