Hi ha un debat creixent en el món europeu i occidental que gaudeix de qualitat de vida, benestar social i democràcia: per no quedar encallats i alhora limitar els riscos dels canvis, què ha de pesar més, l’alè impulsor o l’instint regulador? El debat s’escalfa a la vista de la modernització accelerada de societats autoritàries com la Xina i alguns estats àrabo-islàmics. Modernització no sempre vol dir desenvolupament humà.

Per la dreta i la ultradreta aparentment liberal, no hi ha dubtes: cal acabar amb les regulacions i els coixins superposats i ineficients que ha anat creant el sector públic. Alhora, però, volen els estats que es posin al servei de les tecnooligarquies en els canvis civilitzatoris de fons. Altrament, a dins del món del progressisme, els dubtes sobre el paper d’allò públic, persisteixen i estableixen una tensió que podria ser, fins i tot, saludable si d’ella en sorgís una síntesi raonable d’allò que convé al bé comú.

A casa nostra, tenim la impunitat dels oligopolis refugiats sota el BOE per marcar polítiques econòmiques; i la capacitat de grups de ciutadans corporatius, siguin sindicals o de plataformes corporatives, de vetar canvis d’interès general. Per això, em va interessar repescar l’article “Do Democrats Need to........

© Regió7