Ara mateix un dels debats de fons a França és el deute. L’extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon opina que el deute és un espantaocells per inculcar la por. Per ell no és veritat que sigui infinançable i que això forma part de la retòrica liberal. I observa com els pitjors proveïdors de deute públic han estat els successius governs liberals. I que la qüestió del pagament del deute és el pretext perfecte per desmantellar l’estat, els seus serveis públics i les seves proteccions socials. En aquest sentit es recorda el calvari imposat al poble grec a partir del 2010 per les institucions europees i l’FMI i la seva teràpia de xoc.

Segons Mélenchon, a França també, després de la crisi del 2008, els governs van utilitzar la narrativa del deute fins al límit. Nicolas Sarkozy, François Hollande i Emmanuel Macron la van utilitzar per justificar l’augment de l’edat de jubilació, el tancament de llits d’hospital i classes escolars, i la retallada de les ajudes a l’habitatge. Però la COVID va introduir un canvi brusc de guió i els governs liberals van intervenir a fons l’economia on l’estat va substituir el sector privat a una escala mai vista. Sense això hagués col·lapsat el mateix capitalisme. Llavors el líder dels Insubmisos ja va proposar la cancel·lació del deute públic, els valors del........

© Regió7