Suïssa, paradigma d’Estat de dimensió reduïda i elevada qualitat institucional, ha rebutjat en referèndum la proposta de limitar la seva població a 10 milions d’habitants, un debat que planteja qüestions relatives a la immigració i la pressió sobre les infraestructures, el cost de l’habitatge i la sostenibilitat dels serveis públics. La pregunta que es planteja és la següent: Quina relació hi ha entre la mida d’un Estat i el seu nivell de benestar, la qualitat de la governança i la solidesa de les institucions? D’entrada, la fragmentació política, lluny de ser una debilitat, constitueix una font de llibertat, dinamisme i prosperitat, ja que un món compost per centenars o milers de petits països oferiria clars avantatges respecte d’un sistema dominat per grans Estats centralitzats.

En primer lloc, la proximitat entre governants i governats és una de les virtuts essencials dels petits països, ja que allà el poder és més visible i accessible, els ciutadans poden identificar amb facilitat els responsables de les decisions públiques i els errors de govern no queden diluïts en estructures opaques, sinó que es manifesten amb claredat i en faciliten la correcció. Aquesta proximitat reforça els mecanismes de responsabilitat política i contribueix a una cultura cívica més exigent, alhora que la multiplicació d’unitats polítiques introdueix una forma de control extern del poder que complementa la clàssica separació interna (executiu, legislatiu i judicial),........

© Regió7