La decadència d’Europa gira al voltant de qüestions com l’envelliment demogràfic, la competència asiàtica, la desindustrialització o la dependència energètica. Tots aquests factors tenen importància. Tanmateix, sovint es passa per alt una causa més transversal: l’acumulació progressiva de regulacions, procediments i càrregues administratives. De moment, la UE continua sent una de les zones més pròsperes del planeta, però amb greus dificultats per transformar els recursos en innovació tecnològica i lideratge empresarial.

A principis del segle XXI, la productivitat europea era similar a la nord-americana. Des d’aleshores, el diferencial no ha deixat d’augmentar. Una de les causes ha estat la incapacitat del vell continent per participar plenament en la revolució digital. Mentre els Estats Units han creat gegants globals en àmbits com el software i Internet, la IA i els semiconductors, Europa ha anat perdent pes relatiu en els sectors tecnològics. Només 8 de les 100 empreses tecnològiques més grans tenen la seu a la UE.

Molts governs europeus destinen grans quantitats de recursos a la innovació, digitalització i transició energètica. Malgrat tot, l’entorn institucional europeu dificulta excessivament la creació i expansió de noves empreses. Brussel·les i els governs nacionals acumulen normes laborals, fiscals, mediambientals i tecnològiques. Considerades de manera individual, cada regulació pot semblar raonable. El problema sorgeix quan aquestes normes s’acumulen fins a formar........

© Regió7