Ja tenia tancada aquesta columna quan s’ha sabut l’acord del PSC amb Esquerra de retirar el projecte de pressupost i presentar-ne un altre abans de juny. Si realment hi ha la voluntat d’arribar a l’acord, i garanties que se superarà el bloqueig valdrà la pena esperar, però si només és una estratègia per guanyar temps, no val la pena de fer perdre el temps.

Esdevingué l’any 2023, per posar-nos en situació Esquerra i Junts havien partit peres, i en Salvador Illa va explicar al Consell Nacional del Partit que s’estava plantejant d’aprovar els pressupostos de la Generalitat. Ell que havia guanyat les eleccions, plantejava d’aprovar els pressupostos als perdedors. Recordo que hi va haver algunes intervencions força contundents, però en el seu torn de rèplica l’ara president va dir clarament, aquest cop ja sense periodistes a la sala, que no era per quedar bé, ni una manera de tenir presència mediàtica, sinó que anava de debò, que ell estava convençut que el país necessitava tenir uns pressupostos, per donar-li l’estabilitat necessària per poder generar prosperitat. Amb aquest capteniment, aquell any vam tenir pressupost, i el curiós del cas és que cap de les tres condicions que els socialistes posarem, la Carretera B-40, l’aeroport de Barcelona- el Prat i el Hard Rock a Tarragona es van complir, i llavors diuen que són els socialistes els que no compleixen el signat.

Per comprovar fins on arriba el convenciment d’en Salvador Illa de la necessitat de tenir pressupost pel país, que el 2024, tot i que no havien complert els acords del 23, els socialistes tornaran a votar a favor. Aquesta vegada van ser els comuns qui amb el seu vot en contra van fer saltar la banca.

Encara que en aquest país sembli normal treballar sense pressupost, dels últims tretze anys només hi ha hagut en quatre, no ho és. Sense pressupost la tasca del govern perd eficàcia i la planificació esdevé més complicada. Els pressupostos són l’eina més efectiva per transformar els programes polítics en polítiques públiques tangibles, en decisions concretes amb impacte real sobre la ciutadania. Com molt bé va dir l’alcalde de Manresa, necessitem pressupost, ell coneix com s’eternitzen els acords sense pressupost.

L’any passat el govern no va presentar el pressupost al Parlament, atès que el desori intern i les lluites de poder dins Esquerra ho van impedir, tot i que l’acord d’investidura portava implícita la seva aprovació. Aquest any res els impedeix votar que sí, tot depèn de la voluntat. Esquerra sap d’aquesta necessitat del país, no la pot minimitzar, no li pot donar l’esquena.

© Regió7