Aquest dijous he plantat 24 tomaqueres (12 de pera i 12 de pebrot), 4 plantes de cogombre, 2 d’albergínia blanca, 2 de pebrot verd i 4 enciams. M’ha quedat pendent de plantar, dimecres (que és quan arriba el planter): 16 tomaqueres cor de bou i 32 de penjar (republicans, en diuen els hereus del pagès d’ordre de tota la vida), que si van bé en tindré per sucar pa fins a l’entrada de la primavera del 2027. Poca broma. D’enciams en planto pocs, en degoteig de dies, perquè no dones l’abast a menjar-los abans no s’hagin espigat.

També plantaré el gra de la mongeta verda plana (mata baixa, perquè tinc l’hort alçat), que em donaran per a unes quantes menjades (i alguna de congelada per a quan toqui paella, a l’hivern). Patates no n’he fet, perquè són massa avall per plegar-les. Escaroles sí que les sembro a ruix perquè les gallines en mengen cada dia. En tenim tres, de gallines (tres ous per dia, per set dies a la setmana... sort dels veïns que ens ajuden que no es facin vells!). Fet i fet, gairebé serem autosuficients en truites i amanides un estiu més (les olives ja les van adobar al desembre), sense haver estat esclau d’un hort inassolible, perquè m’ho he pensat dues vegades abans d’embolicar-m’hi. Us ho explico, perquè veig que la classe política ja ha encetat la temporada de llaurar territoris i voluntats per a fer una bona collita d’alcaldes la primavera que ve. Cada dia apareix algú fent anuncis (com si escampés adob) perquè les urnes de l’hort municipal siguin generoses en la recollida de vots.

Després passarà el que acostuma a passar a aquells que han sembrat sense haver llaurat bé, captius com són de promeses irrealitzables. Per a fer productiu qualsevol hortet cal haver planificat bé què vols recollir: preparar l’indret, muntar el reg necessari perquè res no quedi enrere, vetllar que no creixin males herbes, muntar les canyes que suportaran tots els fruits, ensulfatar preventivament i esbrotar el superflu que impedeix un creixement òptim de les plantes. I després, repartir bé els fruits per guanyar clientela que et garanteixi que podràs llaurar, sembrar i recollir més temporades (legislatures) si et sents capaç de tirar endavant. Malauradament, a l’hort municipal abunden candidats que només saben reviscolar projectes que tardaran tres anys més a reinventar perquè semblin millorats sobre el paper. Per molt que ara tibin d’elàstics, el del desdoblament de la C-55 (vergonya de la classe política local i governamental) acumula traçats, terminis d’execució, pressupostos i incompliments només superats per la política de terra erma aplicada a la xarxa ferroviària que havia estat pionera en temps immemorials. I no hi ha sequeres ni pedregades en què refugiar-se. Són polítics maldestres i prou.

© Regió7