Vull parlar de les bandes transversals d’alerta que s’instal·len a les vies i carrers urbans i interurbans, i que cada vegada més, van proliferant a tots els indrets. El meu comentari vol ser una crítica en general sobre les diferents formes que s’adopten per complir un objectiu que no se sap ben bé quin és. El que queda clar és que impera un tipus de discrecionalitat a l’hora de decidir quina mena de ressalt s’ha d’executar. Ben segur, que el qui ho planifica no n’ha de patir les conseqüències, d’alguns autèntics sabotatges que et trobes pels llocs més inversemblants. Defenso que s’implementin aquests tipus de mesures per millorar la seguretat de tothom, però que sigui d’una forma racional. Dit això, vull centrar-me particularment en el camí (Terme municipal de Manresa) que va de Suanya fins al camí vell de Rajadell, per una banda, i fins al Xup per l’altre, on hi ha bandes que són autèntics graons, podríem dir més apropiats per practicar gimcana. Jo, com tants d’altres, soc un afectat perquè utilitzo aquest camí assíduament. Crec que es podria trobar la manera de suavitzar els referits ressalts, sense que ens veies afectada la seguretat viària que busquem tots plegats.

© Regió7