En aquest país, la xarxa social no pública ni digital més potent, capil·lar i participada és, segurament, el futbol, els clubs de futbol de ciutats, pobles i barris, concretament. Gairebé 220.000 jugadors i jugadores, més entrenadors, directius, pares i mares i aficionats, que de seguida fan mig milió de persones que cada cap de setmana es mobilitzen per participar-hi o seguir a la vora de 5000 partits corresponents a les quasi 300 competicions gestionades per la FCF. Tot plegat, unes xifres molt superiors a la suma de tots els altres esports federats practicats a Catalunya. Poca broma.

Els clubs de base són espais ara per ara insubstituïbles de socialització, d’integració, de voluntariat i d’autoorganització, ni que sigui........

© Regió7