Un migrant valencià, amb els seus companys de feina, treballant en una fàbrica de mobles d’Alemanya als anys seixanta del segle XX. / COL·LECCIÓ FAMÍLIA SERRANO-GIMENO

Recorde que, quan jo era xiquet, mon pare em contava com el meu avi patern li va dir en un parell d’ocasions al llarg del 1959, durant un període de forta crisi al final de la postguerra franquista, que estava considerant la possibilitat d’anar-se'n a treballar a França, encara que mai ho va fer. El motiu es devia al fet que, aleshores, aquella desacceleració econòmica es va traduir, dins del seu context familiar, en vuit mesos sense cobrar son pare el jornal de la cooperativa metal·lúrgica, on treballava a la Ciutat de València com a mecànic ajustador des del 1940.

En aquell moment, les primeres valencianes i valencians, no tots amb els papers en regla, ja començaren a migrar, també, per a treballar a la indústria alemanya on, entre altres, la fabricació de cotxes era un dels seus principals........

© Levante