La Ronda Sud, que apareix una vegada i altra en el debat públic sense acabar de convertir-se en realitat tangible. / Áxel Álvarez

Una de les preguntes més intrigants de la política contemporània és per què alguns moviments continuen mantenint un ampli suport ciutadà fins i tot quan els seus resultats de govern estan lluny de les expectatives que havien generat.

La resposta potser es troba en una diferència fonamental entre la realitat i els relats construïts per explicar-la. Governar obliga a afrontar problemes complexos, prendre decisions difícils i assumir-ne les conseqüències. Els relats, en canvi, poden simplificar aquesta complexitat, identificar responsables i oferir explicacions aparentment convincents. I això resulta molt més fàcil.

Durant anys, nombrosos dirigents populistes han construït la seua carrera política denunciant la incapacitat dels seus adversaris. Els problemes semblaven evidents. Les solucions també. Només faltava voluntat política.

Però quan arriben al govern descobreixen que els problemes eren molt més complexos del que havien afirmat. Les promeses es retarden. Els projectes no arriben. Les dificultats persisteixen. I la ciutadania comença a preguntar-se què ha passat amb aquelles solucions tan senzilles.

És aleshores quan apareix, amb una intensitat especial, un dels recursos més característics del populisme: la construcció permanent d’explicacions.

Si les promeses no es compleixen, la culpa és dels governs anteriors. Si els projectes no avancen, la culpa és de........

© Información