La gràcia del Misteri és precisament que no siguin xiquetes les que interpreten aquests papers. / Áxel Álvarez

En la discussió sobre la suposada discriminació de les xiquetes en el Misteri d’Elx, un aspecte que, al meu entendre, caldria posar en relleu és que estem davant d’una representació teatral religiosa d’origen medieval. Tenir en compte això és important per poder reconduir el debat cap a la reflexió sobre l’especificitat d’aquest tipus de teatre i la necessitat de salvaguardar-lo de modificacions anacròniques.

Aquests dies, hi ha qui ha posat el crit al cel davant del que alguns col·lectius perceben com un atac frontal als valors democràtics i com un reducte d’una cultura patriarcal que hauria d’estar superada en ple segle XXI. Ara bé, per als qui ens dediquem a l’estudi del teatre medieval -i vull confiar que també per als qui han distingit el Misteri d’Elx amb el reconeixement de pertànyer al Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat-, la convenció que tots els papers, incloent-hi els femenins, els interpretin homes o xiquets, és un tret distintiu essencial d’aquesta obra, que mereix ser........

© Información