El menú del menjar en honor del poeta Miguel Hernández el 27 de desembre de 1940. | INFORMACIÓN

El 27 de desembre de 1940 Miguel Hernández és rebut afectuosament a la Sala 11 del penal d’Ocaña, després de l’obligatori mes de confinament. Participen en aquest homenatge els presos republicans, entre ells importants intel·lectuals i militants polítics. Van organitzar un menjar en honor del poeta amb el següent menú de huit punts: 1. Sopa sala once. 2. Intercambio fraterno-microscópico. 3. Ensalada. 4. Empieza el día del azúcar: Pastís Al-Atrol. 5. Pudding. 6. Macedonia de fruta. 7. Café. 8. Cigarros pleni-potenciarios.

Miguel envia a Cox el preciós i il·lustrat menú amb el comentari: «Josefina; si tu hubieras asistido conmigo, nada habría faltado, siempre que contigo hubieras traído a mi niño».

Primers homenatges a Miguel Hernàndez

L’artífex d’aquest homenatge va ser Fernando Fernández Revuelta, amic del poeta des de Jaén, important periodista comunista, cronista de guerra i a París va treballar per a la Unesco. La seua dona va substituir a la Tania (Haydée Tamara Bunke Bider), com a periodista i corresponsal amb Fernando, a Centreamèrica dirigint la Agencia Prensa Latina, quan la guerrillera argentina, Tania, va deixar els medis per acompanyar al Che Guevara en la seua activitat revolucionària per Sud-Amèrica. Vaig tindre la sort de conéixer a Fernando i a altres presos d’aquell penal toledà i tots ells em van comentar moltes anècdotes amb l’oriolà i el recordaven per la seua simpatia, el seu compromís republicà, la seua intel·ligència i la seua generositat. Deien que Miguel era un home amb gran carisma, pròxim i excel·lent comunicador; era l’animador soci cultural carcerari, cantava, recitava, debatia sobretot.

El poeta va arribar al penal d’Ocaña el 28 de novembre de 1939, procedent de Palència. Miguel li comentava a Josefina: « Oye, nena: ¿Cómo van esos ojos negros? Guárdame, cuídame mucho tus ojos y los de mi niño, que los aprecio más que los míos. No trabajes nada, que la aguja........

© Información