Peu de foto: 2024-2026

Fa quasi dos anys que vaig començar aquesta secció. Amb algunes pauses -poques-, setmana rere setmana hi he anat donant compte cada dimarts d’alguns temes d’Elx -d’actualitat, evocadors o històrics- escrits des d’un punt de mira literari, crític o analític. Són, en total, gairebé cent articles, i això en fa un bon grapat. ¿Que m’ha mogut a fer aquesta feinada, certament gratis et amore? A la tardor del 2024 feia dos anys que m’havia arribat -als setanta- la jubilació legal obligatòria de la meua feina de catedràtic a la Universitat d’Alacant i feia un any que havia eixit publicat el llibre «Barcelona/Milán: Arquitecturas modernes en contacto. Del fascismo a la democracia», l’obra sobre arquitectura i urbanisme que concloïa els grand travaux assagístics mampresos al llarg de la vida: els quatre volums de Guia de l’arquitectura i l’urbanisme de la ciutat d’Elx (1989, 1999, 2015, 2017), Guía de arquitectura de la provincia de Alicante (2000); i Elx, 1740-1962: Formació d’una ciutat moderna de mitjana grandària (2017); a més, havia redactat la tesi doctoral (1976-1990) i havia fet oposicions a arquitecte municipal de l’Ajuntament d’Elx (1980-1981) i a professor de la Universitat d’Alacant (1989-1993). Sobrepassats els setanta anys, tot això s’havia acabat. I publicada l’obra poètica completa en vers (Per a saber d’amor, 1974-2025), també s’havia acabat la tasca de creació literària. El buit que em quedà era de manual de psicologia.

Així, reclòs per força de bell nou al meu poble, vaig tornar a observar-hi críticament l’actualitat urbana; i quan l’arrencament de les palmeres de Pere Joan Perpinyà i de la Glorieta m’avisaren que el llogater de la Casa Consistorial no era el personatge sensible i considerat que........

© Información