Pàrquing de pagament. / Arxiu

Fa unes setmanes vaig escriure un esborrany d’article que després va quedar descartat i no vaig publicar. Estava inspirat en una conversa amb un amic que m’explicava que, un dimecres qualsevol, havia d’anar a fer uns encàrrecs a Figueres. Feia molt de temps que no anava al centre i el va sorprendre que durant gairebé una hora no trobés aparcament, per la manca d’oferta en uns carrers amb voreres massa amples per on no passa ningú, fins que va descobrir un petit aparcament vora la plaça Tarradellas, ample i ben situat.

Va anar a veure el seu perruquer, amb qui va lamentar la situació de la Unió Esportiva Figueres; va anar a fer un tallat amb un amic retrobat i va «ramblejar», com quan era jove. Es va reconciliar amb la ciutat que el va veure néixer i la va trobar maca, viva, lluminosa, neta i amb un batec que l’allunyava de les crítiques que havia sentit........

© Empordà