Míchel consola Arnau a Montilivi. / DAVID BORRAT

Entre la sorpresa, la indignació i la tristor ens manegem els aficionats del Girona de futbol. No recordo haver viscut una temporada tan estranya: un inici erràtic que pràcticament condemnava l’equip, un segon terç de la competició restaurador i meritori que el feia apuntar cap a competicions europees, per finalitzar amb una infame ratxa de resultats que ha acabat amb els ossos del Girona CF a segona divisió.

I sap molt greu perquè, com ja s’ha comentat altres vegades en aquesta mateixa columna, era un privilegi poder gaudir de partits de primera divisió a mitja hora de casa i és rematadament difícil pujar de categoria, i si no que ho preguntin al Burgos, al Saragossa o al Màlaga, tres clubs de tres grans capitals espanyoles, amb anys de tradició a la primera categoria de futbol........

© Empordà