Sant Quirze de Colera. / EDUARD MARTÍ

Aviat farà vint anys que des del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya vam emprendre diversos treballs a la serra de l’Albera i més concretament al municipi de Rabós d’Empordà. Empesos per l’alcaldessa Rosa Maria Moret vam asfaltar el tram de carretera entre Mas Pils i el Coll de Banyuls. Era un tram sense asfaltar i sense drenatges i desmereixia de la connexió transfronterera que comunicava Espolla i Banyuls. Era un pas històric de ressonàncies dramàtiques en el camí de l’exili i de la retirada i ple de perspectives en la connexió entre els dos vessants de la serralada. Havíem fet diverses vegades el recorregut, fugint dels grans eixos viaris, i ens semblava un recorregut suggerent i engrescador, ple d’atractius a banda i banda: a la banda sud amb algunes vaques pasturant entre matolls i arbustos i a la banda nord amb les vinyes enfilant-se de forma insòlita per les feixes de pedra seca i els desguassos esbiaixats que recondueixen les aigües en una geografia i una geometria torturades però productives. La lògica ens deia que per més que el camí fos només un camí i de titularitat municipal, era imprescindible connectar amb un camí asfaltat a banda i banda; els francesos ens anaven molt per davant i ens hi havíem d’assemblar. I ho vam fer amb un reconeixement immediat i un increment de la circulació en tots dos sentits; uns a comprar tabac, licors o fer gasolina gasolina i els altres a........

© Empordà