Imatge d'una nena d'esquena, menjant al menjador escolar. / Arxiu

Com a ciutadana, però sobretot com a mare i treballadora de l'administració pública en centres educatius, vull manifestar el meu suport a la vaga convocada per al dia 11 de febrer. Entenc perfectament el malestar del professorat i comparteixo moltes de les reivindicacions: la necessitat de reduir ràtios, disposar de més recursos humans, millorar l'atenció a la diversitat, agilitzar els suports especialitzats i dignificar unes condicions que permetin oferir, realment, una educació de qualitat.

Els docents fa temps que fan equilibris impossibles. Amb aules massificades i amb necessitats molt diverses, sovint sense les eines ni el suport suficient, és molt difícil garantir aprenentatges sòlids. El resultat és preocupant: infants que avancen sense una base prou ferma, alumnes amb necessitats educatives que veuen reduïdes les seves oportunitats i emocions que es cronifiquen —baixa autoestima, frustració, ràbia— perquè, enmig d’aquesta complexitat, alguns nens es queden enrere i no reben tot allò que necessiten.

També veiem patis i aules desbordats, amb situacions de violència........

© Empordà