L'ínclit José María Calviño, director general de RTVE entre 1982 i 1986, expressava la seua voluntat que TV3, aquell canal alegal que la Generalitat de Catalunya havia gosat engegar la vespra de la Diada de 1983, fora una televisió «antropològica», és a dir, folklòrica. La televisió «autonòmica» catalana només devia emetre sardanes, competicions de colles castelleres i calçotades populars.

Calviño havia estat triat en plena transició secretari general d'Acción Republicana Democrática Española (ARDE), però la seua sensibilitat envers les nacions de l'Estat era la mateixa que la del franquisme: cap. Ja ho sabeu: de nació n'hi ha una, l'espanyola (sinònim de castellana) i després el que hi ha són distintes «sensibilitats regionals» representades per fenòmens folklòrics, com ara les sevillanes, els Santfermins, les Falles o distintes «llengües» subordinades i inferiors a la castellana que només serveixen per a l'àmbit familiar i festiu. El jacobinisme i centralisme del pare de l'exministra socialista Nadia Calviño (actual presidenta del Banc Europeu d'Inversions) es feia palès en la seua preocupació per una televisió catalana massa «homologable» a la resta de televisions públiques de l'entorn. Per sort, el govern del president Pujol (CiU) tenia clar que calia construir TV3 com un mitjà modern i de caràcter nacional (malgrat un nom que no li feia justícia, subordinat paradoxalment als dos únics canals aleshores........

© El Temps