Són dos quarts de nou del vespre. El restaurant obre les seves portes i allà, només de travessar la línia que separa el carrer del negoci, ja s’esperen tres o quatre cambrers mostrant un somriure d’anunci de dentífric. Que el local s’ompli en pocs minuts és el senyal que cada cop hi ha més membres al club de les persones a qui ens agrada sopar a una hora decent. També és cert, observant l’edat que aparenten els comensals en aquell primer moment, que es........

© El Punt Avui