Miro de basar l’educació dels fills en la informació, tanta com pugui, i en la confiança, tanta com em permetin els meus fantasmes. No visc, per tant, obsessionada a saber què fan cada minut, ni em passo el dia regirant bosses i butxaques –tampoc xarxes socials– per si salta alguna alarma. Control, sí, però acceptar que es fan grans també implica destensar la corda. Aquesta és la teoria però després està la realitat diària i el patiment desbordant i de........

© El Punt Avui