De tant en tant m’agafa per parar especial atenció a les despeses extraordinàries que comporta tenir fills. Vull dir que em fixo en el primer i en el darrer euro que surt del moneder, o de la targeta del banc, per saber si haig de morir d’algun mal o la despesa s’ajusta al ritme de vida en què hem d’estar instal·lats. No compto el menjar, ni el sostre ni el que em suposa que vagin a l’escola o qualsevol altra despesa que és impossible eliminar. Només sumo, per........

© El Punt Avui