El conflicte amb les pràctiques del grau mitjà d’emergències sanitàries no és un simple desajust puntual; és el símptoma d’una mala planificació que posa en qüestió la credibilitat del sistema. Les instruccions “excepcionals” d’Educació –que permeten titular sense haver trepitjat una ambulància d’urgències– no resolen el problema de fons. Com admeten centres i famílies, és un pedaç. I un pedaç perillós en una formació en què la pràctica real no és accessòria, sinó essencial. Si es decideix que els menors no poden fer pràctiques en aquest àmbit, cal una justificació sòlida, clara i pública. No n’hi ha prou apel·lant a una suposada “inseguretat jurídica” mentre que altres actors la neguen o se’n desentenen. L’opacitat no porta enlloc, i encara menys quan afecta drets educatius. No és admissible que, contra la falta d’acord entre administració, empreses i sistema sanitari, la solució sigui rebaixar l’exigència formativa o substituir experiències reals per simulacions. Tampoc és acceptable ‘regalar’ el títol. No només per una qüestió de rigor acadèmic, sinó per responsabilitat professional: estem parlant de futurs tècnics que intervindran en situacions crítiques. Sense pràctiques reals, la formació queda coixa i el títol perd valor. Això no només perjudica l’alumnat, sinó també el sistema sanitari i la confiança de la ciutadania.

L’arrel del problema és més profunda. L’educació reglada ha de garantir els drets dels alumnes i complir les condicions que ella mateixa estableix. Les pràctiques curriculars no són un complement opcional: estan definides, regulades i integrades en el currículum. Per tant, no té sentit oferir un cicle formatiu i matricular-hi estudiants si després no es pot garantir una de les seves parts essencials. Si no, el disseny del cicle és, senzillament, incoherent. Cal, doncs, una decisió de fons. El que no es pot fer és mantenir una ficció formativa que condemna els estudiants a itineraris més llargs, més incerts i menys equitatius. En educació, la improvisació es paga car. I en aquest cas, qui ho paga són els alumnes i els futurs atesos per uns professionals a qui el sistema haurà fallat.

© El Punt Avui