L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals fractures socials del país. Allò que hauria de ser un dret bàsic s’ha transformat en un bé especulatiu sotmès a les regles del mercat. Els preus de lloguer i compra s’han desconnectat de la realitat salarial i vital de la població fins a extrems que només es poden qualificar d’immorals. El sistema ha fracassat en tolerar durant massa temps aquesta deriva i les administracions tampoc no han estat capaces de reaccionar amb la contundència que la situació exigiria. En aquest context, el cooperativisme en l’habitatge emergeix no com una moda ni com una novetat, sinó com una necessitat. Es tracta d’un model que desmercantilitza l’accés a un sostre, que prioritza l’ús a davant de la propietat i que introdueix estabilitat allà on avui hi ha incertesa i precarietat. Les cooperatives en cessió d’ús permeten accedir a un habitatge digne sense entrar en la lògica especulativa, blindant-lo, a més, de futures bombolles. Però el cooperativisme no pot competir contra un mercat desbocat. Necessita un suport públic decidit i no només de bones paraules o programes pilot. Calen mesures estructurals. Si les administracions han estat capaces de rescatar autopistes o entitats financeres, també han de ser-ho per garantir el dret a l’habitatge. No només pel que fa a habitatge social –que també–, sinó donant suport a noves fórmules que s’allunyen dels sistemes tradicionals. Alhora, cal abordar una realitat incòmoda: la desconfiança d’una part dels petits propietaris. La manca de garanties davant impagaments o ocupacions fa que molts pisos quedin fora del mercat de lloguer. Que hi hagi garanties tant per a l’arrendador com per a l’arrendatari és clau.

El veritable nus del problema, però, continua sent l’especulació. Els fons voltor, els grans tenidors i l’especulació turística han convertit l’habitatge en un actiu financer, expulsant veïns i tensionant barris. El cooperativisme no és cap solució miraculosa, però sí una peça imprescindible d’un nou model. Un model que posi límits al mercat, que recuperi la funció social de l’habitatge i que entengui que viure dignament no pot ser un privilegi.

© El Punt Avui