En el dia d’avui, permeteu-me de copiar alguns textos significatius.

Ciutat de Mallorca. “El Rei de Mallorques amb tota la gent dels sarraïns de la Ciutat foren ja tots venguts al pas… E segons que els sarraïns nos contaren, deien que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc amb armes blanques, e açò deu ésser nostra creença que fos sent Jordi…” (Libre dels feyts).

València. “Diu-se que com ell (el Rei Jaume I) hagués tramesos alguns nobles e cavallers… e fossen en un munt qui ara és apellat Santa Maria del Puig, e tota la morisma vengués contra ells,… los aparec sent Jordi amb molts cavallers de paradís, que li aidà a vençre la batalla, per la qual ajuda nengun crestià no hi morí”. (Crònica de Sant Joan de la Penya).

Ara. Ara les coses no són tan clares com en els temps de la llegenda.

Sant Jordi, ara ens caldria

cadascú dintre hi tenia

el drac i l’amor confús.

(Joan Badia, 1900-1923)

Sota terra? Parlant de la cova de sant Martí i de sant Jordi, on els sants cavallers tenen altars “al cor mateix de l’adormida terra”, Miquel Costa i Llobera diu:

Des que l’esforç de l’avior finí

i un altre impuls ne suplantà la història,

baixat l’estel de nostra antiga glòria,

oh cavallers, oh sants, bé estau aquí!

Però també sota la terra està

tota llavor que renaixent regrella

i tota rel que hi beu saba novella

i tot lo món que allà a la fi viurà!

Vet aquí que m’agrada això de pensar menys en sant Jordi –“bé està el passat a dins l’obscur terrer”…– i més en els dracs que no són pas llegendaris, sinó de carn i ossos, i d’informàtica i burocràcia, i disfressats amb tota mena d’uniformes. Els ciutadans d’avui no hem d’aspirar a cap miracle que no sigui la tossuderia. I l’Avui, precisament, fa sis anys, sis anys fets dia a dia sense vacances; perquè la festa de sant Jordi ens ve a dir que no podem fer festa, perquè el drac tampoc no en fa.

© El Punt Avui