Si les darreres hores heu tingut temps i paciència per fullejar diaris, escoltar ràdio, veure televisió i navegar per webs i xarxes, haureu detectat acolloniment general a l’ambient. A vegades directe i sense embuts, i a vegades no tant, però s’estén una onada de por. Es diu Mojtaba, no se’n sap gaire res del cert, i hi ha molts dubtes si s’amaga per precaució o si s’amaga per salvaguardar la imatge de fortalesa perquè està ferit i no és manera de presentar-se a l’opinió pública. O si està tan tocat que ni es pot presentar. Sigui com sigui, Mojtaba fa córrer dues pors, no una. Hi ha por de la venjança i hi ha por del temps que pot fer durar l’amenaça, la incertesa, el perill, la inseguretat o com n’hi vulgueu dir. Hi ha por del que pugui fer. Hi ha por de les capacitats que tingui per allargar la situació. Hi ha por dels efectes (sobretot econòmics) que es produiran sobre les nostres vides. Això ja està com va dir Donald Trump? O encara va per llarg com va retopar Netanyahu? Ja ho veurem. Hi ha clares dues coses. Una, que, per petita que sigui la capacitat de fer mal, Mojtaba farà el mal que pugui. Com no volem esperar venjança d’algú a qui han pelat pare, mare, dona, algun altre familiar directe i l’han ferit a ell d’una sola tacada? Dues, que, si l’Iran aguanta la posició, tornarem a fer riure. Ara ja es pot tornar a comprar petroli a Rússia i Sánchez, sense pressupost, ja anuncia mesures per rebaixar els efectes. La por fa miracles! Compreu paper higiènic!

© El Punt Avui