Mediapro i Freixenet han esbandit catalanitat i orígens aquests dies. En el més estricte sentit de la paraula esbandir. “Treure, dissoldre amb aigua clara el sabó d’alguna cosa ensabonada.” No ha sigut res de cop i volta, sinó al contrari. Una darrera esbandida després d’un llarg procés d’estar en remull i ensabonada rere ensabonada. Probablement per això no s’han fet grans escarafalls de la pèrdua de poder que representa per a l’economia catalana. Tots dos processos venen de lluny i estaven força cantats. Eren dels grans que teníem. Mediapro, el més gran de molt en el sector de la comunicació, i Freixenet, un dels més grans en el sector dels escumosos. A Mediapro, ja no hi queda ningú dels originaris. Tatxo Benet ha estat el darrer, però ja és fora. La desfilada de directius no ha estat pas menor i ara toca expedient de regulació perquè quan s’entra en pèrdues de 80 milions a l’any es fa difícil pensar que es podrà tornar un deute de 500 milions, per més que l’hagis aconseguit refinançar. Ja veurem com ho manen gestionar els xinesos que decideixen ara, i ja veurem també quines ordres arriben d’Alemanya per a Freixenet, que ara ja és, també, 100% de capital forà. Han caigut dos dels grans, sí. Dos més. No passa res. Ja ho té, això, l’economia. Ara l’un, ara l’altre. Miquel Alimentació (2015). Pronovias (2017). Codorniu, Cirsa i Gaes (2018). A vegades és de cop i a vegades primer s’ensabona i després s’esbandeix.

© El Punt Avui