Hi aniré insistint perquè en moral sempre he competit amb l’Alcoià, però temo que no ens diran mai qui són els trenta maquinistes fuleros de Rodalies. Ni tan sols s’adonen que això traspassa la taca d’oli a tots els maquinistes, sense excepció. No marcar les males herbes estén la sospita a tota la plantilla. I, a més, com deia l’àvia Neus, tant és el que la fa com el que el tapa. Ja us ho podeu treure del cap i us ho podeu posar als peus. No coneixerem els trenta maquinistes fuleros, com tampoc sabrem mai d’on va sortir la pesta porcina africana que ja han trobat en les anàlisis de més de dos-cents porc senglars (238, exactament). I tampoc coneixerem mai com va anar l’apagada general de l’any passat. Ja heu vist com el darrer informe escampa aquí i escampa allà i esquitxa una mica a tothom però no n’assenyala cap amb claredat. Vivim en un permanent Fuenteovejuna malentès. Tothom s’aixeca a cridar que ell és Espàrtac bo i que saben que no protegeixen un esclau que s’ha rebel·lat contra l’opressió, sinó que acaronen el filldeputisme que impregna alguns sectors de l’administració. És un corró embogit que ens passa pel cim un dia i un altre i que diposita els silencis i els encobriments a la nau de l’oblit com el riu sedimenta fangs al fons dels embassaments. El president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia (186.171 € any), primer ho va amagar i ara els tapa. Se li haurà de fer la vida impossible?

© El Punt Avui