Enfront de la crisi religiosa, de la manca de vocacions sacerdotals i/o monàstiques (per raons més humanes que teològiques) i de la majoria del jovent que passa de la religió, és necessari posar al dia el modus operandi jeràrquic que segueix sent el mateix que quan se’ns deia que tot era per “revelació divina”. Ara toca aparcar aquell autoritarisme i escoltar més les veus crítiques dels laics, que les plantegem amb tota llibertat perquè no estem sotmesos a cap mena d’obediència ni disciplina eclesiàstica ni monàstica, la qual cosa vol dir que ho fem amb total llibertat i independència. També amb el desig i la ferma voluntat no només de ser escoltats, sinó de canviar la praxi viciada i ajudar a superar la crisi actual, i, d’una vegada per totes, aconseguir introduir aquelles reformes que proposava el Concili Vaticà II, i d’altres de les quals aleshores ni es parlava. Sí que es parlava, però, d’estar atents als “signes dels temps”, un consell molt important que malauradament pocs recorden i menys fan quelcom perquè s’apliqui.

Vàrem viure il·lusionats amb l’esmentat Concili,........

© El Punt Avui