Fa uns mesos vaig llegir Actes humans (2014), novel·la amb la qual l’escriptora contribueix a fer memòria d’una barbàrie llargament silenciada al seu país, perdurant-hi el trauma, i poc coneguda arreu: la repressió criminal amb què l’exèrcit va abatre la revolta, esdevinguda el maig del 1980 a la ciutat de Gwangju, en contra d’una dictadura militar. La xifra dels morts és incerta: de manera oficial només se’n reconeixen 175, però s’estima que podrien ser més de dos mil. Sigui quin sigui el nombre de civils assassinats, part dels quals estudiants al capdavant de les protestes que van originar l’efímera comuna ciutadana d’autogovern de Gwangju, és un de tants crims en contra de la humanitat que va fer que Han Kang es preguntés: com podem els humans fer això a d’altres humans? I, tanmateix, també va escriure el llibre tenint present una imatge que dona compte que els humans som capaços d’altra mena d’actes: una filera interminable de persones que, davant de l’hospital universitari de la ciutat, esperaven per donar sang als ferits.

Llegint ‘Actes humans’, commoguda davant del relat d’uns fets que fins aleshores........

© El Punt Avui