En el marc de l’exposició Dona Vida Llibertat: evolució d’una revolució, un projecte de l’artista Tere Recarens acollit pel Centre d’Art Contemporani Bòlit de Girona, es va presentar el novembre passat Allò de l’Iran, una proposta de teatre documental del Col·lectiu Delirant en què una dona iraniana, la Shima, prova, com diu ella mateixa, d’explicar alguna cosa del seu país a partir de la seva experiència personal (que és la d’algú que fa anys va marxar-ne i s’ha establert a Catalunya) lligada a la col·lectiva. És així que s’hi fan presents les lluites en contra del règim islamista per part d’una població brutalment reprimida en les seves protestes, però també quotidianament en la mesura que, sobretot en el cas de les dones, la seva vida està sotmesa a un control autoritari. Tanmateix, la Shima, amb la col·laboració del seu company Arnau, vol explicar alguna cosa més que faci que no considerem només els iranians com a víctimes, que és una manera de no sentir-los els nostres semblants. Per això també parla de la seva cultura: les tradicions, la poesia, les músiques i danses, la gastronomia. I de la seva immensa joia de viure.

Allò de l’Iran va representar-se novament dilluns a Girona a La Planeta en un acte organitzat per la UdG. En un moment, doncs, marcat per la guerra arran de l’atac dels EUA i Israel. Al començament, la Shima va dir que se sent confusa i inquieta. En tot cas, en el col·loqui posterior va voler deixar clar que, tot i que els atacants actuen pels seus interessos sense importar-los la vida dels iranians, la culpa del que passa a l’Iran és del règim islamista, capaç d’assassinar trenta mil persones (que no són un número) en les protestes del gener passat.

© El Punt Avui