Potser són les ulleres, que ha de portar fa tot just quatre dies i que el fan semblar més madur i sensat, més del que ja ho era, o aquest cos espigat que per fi està deixant d’estirar-se, però començo a no reconèixer el meu fill, excepte que “sé” que és ell, que ningú altre es mou, desmanegat i tot, amb la gràcia indiferent que hi posa ell. No s’ha engreixat ni un gram, fins i tot sembla més........

© El Punt Avui