En l’actual escenari global, les guerres i les tensions diplomàtiques rarament són fruit de l’atzar. Darrere conflictes com el d’Ucraïna o les aspiracions de Donald Trump sobre Groenlàndia, s’amaga una lluita ferotge pel control d’uns elements que s’han convertit en el motor de la tecnologia moderna: les terres rares (REE, per la seva sigla en anglès). Aquest grup de 17 elements químics, que inclou els lantànids juntament amb l’escandi i l’itri, és fonamental per a la fabricació des de telèfons intel·ligents, aerogeneradors, vehicles elèctrics, fins al sofisticat armament militar. No obstant això, a Espanya, la prospecció i explotació d’aquests recursos es troba estancada en un complex entramat d’interessos geopolítics i prejudicis ideològics.

La importància geoestratègica de les terres rares rau en el fet que cap als anys noranta Europa va decidir que altres països, i no els seus, s’ocupessin de l’extracció i processament de les terres rares. La Xina va aprofitar aquella oportunitat i ha estat capaç d’establir un monopoli gairebé absolut sobre les REE. De fet, el gegant asiàtic controla actualment més del 69% de la producció mundial i entre el 90 i el 95% del refinament global. Aquest domini s’ha construït sobre una base de costos laborals baixos i regulacions ambientals laxes, cosa que ha permès a la Xina desplaçar els competidors occidentals.

Davant d’aquesta dependència, els Estats Units i Europa han reaccionat amb un sentiment de pànic. Mentre que els EUA busquen assegurar el........

© El Punt Avui