Possiblement no n’heu sentit a parlar gaire, del pla territorial sectorial d’energies renovables de Catalunya (Plater per als amics). Ja ho tenen, això, les coses importants: no fan gaire soroll. Sobretot no en fan en aquelles fases en què una societat ben organitzada podria aturar-les. Per això, hi ha decisions que es prenen en divendres, a l’agost, o que s’aproven legislant per un mecanisme que ha esdevingut pervers, que és el d’urgència.

Tornem al PLATER, aquest magnífic pla del govern català que preveu convertir Catalunya en una immensa granja de plaques solars. La data límit, 2050. Des d’un despatx de Barcelona s’ha traçat una diagonal que travessa Catalunya i que preveu, inicialment, plantar plaques solars i aerogeneradors en més de 38.000 hectàrees agrícoles. Això, però, és l’aperitiu. El total d’hectàrees que entren dins del pla arriba al milió tres-centes mil.

Fa basarda veure com en aquest estat hem passat de posar una taxa a l’autoconsum energètic (el famós “impost al sol” de Mariano Rajoy, vigent entre el 2015 i el........

© El Punt Avui