Camino per un sender que s’obre pas a l’interior d’un bosc espès. Hi ha un silenci actiu sota el qual el món batega a un ritme que els nostres sentits són incapaços de captar. Podem calcular a quants quilòmetres per hora va un cotxe, però, no, la velocitat amb què es descompon el cadàver d’una talp. Veiem passar la moto, però no veiem passar la descomposició. Sobre el meu cap, les fulles dels arbres negocien amb la llum per convertir els rajos del sol en fusta, en escorça, en fruit, en saba. Sota les copes, l’atmosfera va canviant metro a........

© El Periódico (CAT)