Hi ha moments en què el món s’atura. Un dia t’aixeques tenint tos i febre, per exemple, i l’agenda se’n va a la merda. Se’n va a la merda sense que passi res. Simplement, has trucat a l’oficina, has dit que estaves malalt i has tornat al llit. El món s’ha aturat. Però la veritat és que el món continua endavant sense tu. El món no et necessita i això, alhora que alliberador, resulta decebedor. No sé si més alliberador que decebedor o al revés.

Sindicats en campanya electoral

Pluges i excepcionalitat

Penses........

© El Periódico (CAT)