Tenint en compte que durant dècades els fets no han desmentit la dita "les esquerres només es posen d’acord a la presó" ni han fet oblidar el repicó "...i encara no pas sempre", la crida de Gabriel Rufián adreçada a totes les esquerres perquè s’escarrassessin a trobar la millor manera d’aturar l’accés de Feijóo i Abascal a la Moncloa adquirí categoria d’acte quixotesc. Doblement, bo i atenint-nos a la seva condició de militant d’Esquerra, la qual cosa convertia la reclamació en un fet inèdit perquè mai fins aleshores un independentista no havia adquirit prou popularitat arreu de l’Estat per alertar de manera exigent l’esquerra espanyola i alhora oferir-li la seva total implicació.

El fet és que el diputat republicà, havent estat capaç de posar l’elefant dins de l’habitació, venia a dir a les direccions dels partits que només des de la voluntat de defugir de llurs zones de confort i d’abandonar els interessos més partidistes s’estaria en condicions de superar la dispersió de candidatures que tan castiga la llei electoral. I, encara més, aconseguir revertir la desafecció envers els partits d’esquerra. És a dir,........

© El Periódico (CAT)