"Si això és veritat, és una merda; i si això és mentida, és una merda encara més grossa". Sempre loquaç, Gabriel Rufián va resumir així el sentiment general a l’esquerra per la gran notícia de la setmana: que el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha citat com a investigat José Luis Rodríguez Zapatero per presumptes delictes d’organització criminal, falsedat documental i tràfic d’influències, en una causa que també investiga blanqueig de capitals. Ha sigut dolorós l’impacte entre la parròquia de l’esquerra de la investigació d’un polític que gairebé era més popular i respectat com a ex que no pas com a president.

Aviat ha començat el clàssic polític en aquests casos: el i tu més amb l’oposició. Vist en perspectiva, la urpada de la corrupció en els governs espanyols des del 1982 no es pot desdenyar. Felipe González es va enfrontar en el seu mandat amb els casos Filesa i Roldán. José María Aznar, ja com a líder del PP, va afrontar el cas Naseiro i, anys després, la figura de Rodrigo Rato va acabar marcada per diverses causes judicials.........

© El Periódico (CAT)