A Anatomia d’un instant, Javier Cercas fa un bany de realitat sobre la fiabilitat de la memòria. Cercas parteix de la famosa seqüència d’Antonio Tejero el 23 de febrer de 1981 (la seva entrada al Congrés, els trets al sostre) i assenyala que gairebé tothom assegura haver-la vist "en directe" per televisió. En realitat, explica Cercas, és un fals record comú, una ficció col·lectiva: aquella tarda no hi va haver retransmissió televisiva en directe de l’assalt; les càmeres de TVE van gravar la sessió, però les imatges no van ser emeses fins l’endemà, una vegada alliberat el Congrés, de manera que la ciutadania les va veure en diferit.

El "¡Quiet, tothom!" i els trets jo els vaig escoltar (o crec que els vaig escoltar, tinc la lliçó de Cercas apresa) per la ràdio, sense saber ni comprendre el que passava. La meva mare tenia la ràdio encesa de fons al menjador i per ella sonava la sessió d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo. No recordo res més, tret de retalls de converses al llarg dels anys en una família obrera: que si els militars a Espanya eren colpistes, que si la dictadura, que si els franquistes,........

© El Periódico (CAT)